Thursday, November 02, 2006

Rapida y fulminante

Sin llamar a la puerta

con foulard al cuello y
por encima del puente.

Por los pasillos y en el
suelo
nos sentamos a esperar
esperar que ocurra.

Aunque no haya cables ni tens
ión. Aunque lejos sea
lejos.

Primera persona del plural del presente de Indicativo del verbo ser

y las notas del piano bar
seguirán bajando la cuesta,
siguiendo la luz de neón.


De la Z al 0 han pasado tantas cosas

4 comments:

Danelí said...

y las notas que exhala mi cd (el que sea,pero digamos que el de aute)
suben por mi habitación,
buscando en la ventana al sol.

Anne said...

desde cuando puedes escribir en verso??? guau.
Sabes que? he conseguido entradas para ver a Lluis Llach, pq se habian acabado pero lo han progrogado, y estoy muy happy, hay canciones suyas que me hacen llorar, aunque no lo entienda bien, es que canta con un sentimiento... aquí te dejo la canción de dedicó a Salvador Puig Antich, (preciosa).

I SI CANTO TRIST
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

Paz said...

desde el 22 de octubre

Anonymous said...

probando